Començar a ser cristians

Som cristians per rutina,
perquè ho van ser els nostres pares;
perquè no ens hem pres la molèstia de deixar de ser-ho.

El cristianisme ens sembla quelcom tradicional,
un element cultural que cal conservar, com una antigalla.
Per això ens molesten els canvis, perquè obliguen a pensar.

Sovint no posseïm l'esperit del Crist,
sinó només els costums externs;
i, en nom del cristianisme, som intolerants i injustos...

Senyor Jesús,
ens agradaria ser cristians de debò;
descobrir-te per primer cop,
després de tants anys que,
aparentment, et seguim.

Sabem que l'evangeli és feridor,
però ens l'hem fet a mida;
n'hem fet un text de conformisme i de vulgaritat.
Ens serveix per defensar la propietat i els nostres privilegis.

Tanmateix, això ens comença a semblar incorrecte.
Dóna'ns un ulls nous perquè et vegem,
sense astigmatismes, tal com ets.
Dóna'ns un cor nou perquè t'estimem plenament;
amb el teu neguit, amb la teva pobresa, amb les teves idees amenaçadores.

Dóna'ns el convenciment que no et coneixem mentre ens semblis lògic,
mentre ens resulti fàcil seguir-te.
Envia'ns el teu Esperit, perquè ens infongui el sentit cristià del teu missatge;
que ens contorbi la pau de la rutina, com una embriaguesa de Pentecosta.

Ensenya'ns a llegir l'evangeli d'una manera vital,
que esdevingui la norma de la nostra vida quotidiana,
no pas un arsenal de teories.

Atorga'ns, Senyor, la sinceritat de descobrir la inconseqüència del nostre cristianisme:
predicar l'amor i restar adormits.
Si no volem viure com a cristians, que, si més no,
tinguem la sinceritat de deixar de dur el teu nom.

(Fundació Joan Espinal)

Trobat en la página del "Salmista"